Josep Lluís Sert fou un esperit contestatari, un vers lliure en un món dominat per la còpia i la reproducció seriada. Membre d’una coneguda família aristocràtica i destacat militant republicà, Sert va tenir l’atreviment de ser un arquitecte d’avantguarda en un país on governava el conservadorisme més absolut. Sert va ser també, com tots els exiliats, un vitalista d’esperit trist, un artesà del sentit comú en un món extrem. Va abraçar el racionalisme arquitectònic quan Espanya es llançava als braços de vells somnis imperials. Va viatjar, va emigrar, va fugir. Es va refugiar allà on va poder. Fill del Comte de Sert i nebot en segon grau del primer Marquès de Comillas, Josep Lluís es va haver d’amagar als Estats Units després de la Guerra Civil. I allà fou capaç de reconstruir una carrera professional que el va dur a convertir-se en el primer arquitecte català de fama internacional.

 

 

“La meva vida es divideix en capítols que porten noms de ciutats: Barcelona, París, Nova York i Boston; una vida nòmada amb prou canvis, però sense cap moment avorrit.”